Un detall ...
En tot el segle XX , tot i el increïble avanç tecnologic es un segle estéril de grans filosofs. No hi han grans pensadors moralistes o , i pot ser aixo es el mes estrany, politics i/o socials.
Es possible que, tal com va pasar en la antiga Roma, durant el segle XX ha primat el ciutadà sobre el Individuu? i , per tant, la imaginació, la alternativa al sistema establert ha deixat pas al reforçament del sistema, a la apagada de la genialitat individual tal com va pasar, repeteixo, en la antiga Roma?
Doncs ... algu em sap dir un gran escultor Romà? o un filosof Romà del nivell de Aristòtil? o millor ... algun matemàtic Romà amb la genialitat de Thales?
Es doncs impossible el tenir la genialitat de la individualitat tradicionalment helenistica i l'ordre social de la societat romana?
Sembla que el segle XX dona la raó a aquesta tesis.
Els nacionalismes estatals al potenciar el conjunt (el ciutadà) asesinen al geni (l'individuu).
La genialitat (el individuu) neix del caos (la individualitat ... el no estat)
dissabte, 9 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
